El Col·loqui d’Andorra (octubre del 1979) constà d’una temàtica doble tant en el vessant lingüístic com en el literari. El primer gira entorn de la sociolingüística i dels parlars del Pirineu: hom hi tractà, entre altres qüestions, els aspectes de les llengües en contacte, exemplificats de manera particular amb l’Aragó de l’època medieval i de la moderna. El segon abastà temes sobre la literatura popular i sobre les relacions entre les lletres i la societat fins al segle XVIII; el límit cronològic era degut al fet que en el precedent Col·loqui havien estat estudiats literàriament els segles XIX i XX. Voldria remarcar la vàlua de la majoria de les aportacions i hom em permetrà d’assenyalar la importància que per al coneixement del segle XV català i sobretot per a la seva espiritualitat, ha tingut aquesta reunió andorrana.

El dissabte 6 d’octubre de 1979, coincidint amb la clausura a Barcelona, hom pogué assistir a una exposició bibliogràfica a la Biblioteca de Catalunya, deguda a la iniciativa d’Amadeu J. Soberanas, amb la qual cosa s’il·lustraven els aspectes tractats; les peces foren presentades sota una perspectiva cronològica i temàtica. Les actes han recollit el catàleg de l’exposició.

Precisament aquestes actes, també aparegudes entre les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (1980), foren curades per Jordi Bruguera i Josep Massot, a la diligència dels quals hom deu haver-ne disposat en un temps molt breu.

A l’Assemblea Reglamentària d’Andorra foren elegits els nous càrrecs de la Junta de Govern, la qual quedà formada com segueix: Germà Colón (president), Giuseppe Tavani (vicepresident), Josep Massot (secretari), Jordi Pinell (vicesecretari), Nic Stolp (tresorer), Jordi Carbonell, Rolf Eberenz, Joan Veny i Alan Yates (vocals).

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

A la primavera del 1976 tingué lloc el Col·loqui de Basilea. Per primera vegada totes les conferències foren pronunciades en català: els organitzadors mai no van imposar el monolingüisme, i foren els ponents, tant catalans com estrangers, els qui donaren un exemple de superació. La temàtica hi fou, per la llengua, l’estudi del lèxic català des de diverses perspectives; la secció de literatura va escometre la investigació de les lletres al segle XIX, tot prenent aquesta centúria en un sentit cronològic ampli: tingué en compte tant les premisses ideològiques arrelades al segle XVIII, com les prolongacions i repercussions de la primeria del segle XX. Coincidint amb la celebració del Col·loqui, la Universitat de Basilea rebé de l’INLE l’obsequi d’un bon miler de llibres catalans, els quals han vingut a enriquir els fons de la biblioteca universitària i del Seminari romànic. A causa d’aquesta generosa iniciativa, fou inaugurada una Exposició del Llibre Català, abundosament visitada pels congressistes i pel públic culte de la ciutat renana.

El renovellament de la Junta de Govern tingué lloc a l’Assemblea general reunida el dia 26 de març de 1976. L’esmentada Junta resultà constituïda de la forma següent: Germà Colón Domènech (president), Arthur Terry (vicepresident), Josep Massot i Muntaner (secretari), Jordi Bruguera (vicesecretari), Felip M. Lorda i Alaiz (tresorer), Jordi Carbonell i de Ballester, Gret Schib, Giuseppe Tavani i Joan Veny i Clar (vocals). Josep M. de Casacuberta fou nomenat Membre d’Honor, i Ramon Aramon i Serra, Conseller.

Les actes d’aquest IV Col·loqui foren editades a cura de Germà Colón, el 197, dins les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Són dedicades al senyor Josep M. de Casacuberta en ocasió del seu vuitantè aniversari.

Per tal que els Col·loquis poguessin aplegar-se finalment en terres de llengua catalana, l’Assemblea general va decidir que el cinquè de la sèrie tingués com a seu Andorra, i això aprofitant l’amable oferiment que l’AILLC havia rebut de les autoritats de Valls. Per obviar l’inconvenient de la manca d’una universitat, el patronatge científic l’assumirien conjuntament l’Institut d’Estudis Catalans i les dues universitats de Barcelona. La intenció última dels assembleistes del 1976 era que, si les circumstàncies ho permetien, la sessió de clausura se celebrés al cap i casal de Catalunya. Per sort, així es realitzà i pogué complir-se una vella il·lusió.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

El col·loqui de Cambridge (1973), primer de l’AILLC, tingué lloc al Fitzwilliam College. La majoria dels congressistes s’allotjà en aquest centre i això contribuí a fer que l’intercanvi d’impressions entre els participants fos constant. Tothom admirà l’eficàcia de l’organització, en la qual el comitè britànic no estalvià esforços: Geoffrey J. Walker, aleshores administrador del «college», es va guanyar l’admiració general.

Les comunicacions foren presentades en català, amb l’excepció d’una en castellà i una en francès. També ací hi hagué la divisió, esdevinguda tradicional, en llengua i literatura. Pel que fa a la lingüística hom volgué tenir compte dels corrents moderns en aquesta disciplina, que aleshores es trobava en una període de tempteigs, del qual no ha acabat de sortir. Altres comunicacions, com són ara les referents a la mètrica estructural o al verb català, aconseguiren un nivell d’excel·lència. La part literària abastà un període força dilatat i no hi ha una unitat massa visible en la temàtica, per bé que les ponències relatives a la literatura popular i als moviments literaris del segle actual constitueixen aportacions de primer ordre. Una benvinguda innovació de Cambridge fou la possibilitat que els participants presentessin durant el vespre comunicacions «espontànies», en les quals exposició i discussió estigueren lliures de tota rigidesa acadèmica. La fórmula ha estat adoptada de llavors ençà.
Les actes, publicades per Robert B. Tate i Alan Yates, foren editades el 1976 per la Dolphin Book Company, d’Oxford, i cal esmentar la cura que en aquesta comesa posaren tant els filòlegs citats com el senyor Joan Gili, director de la Dolphin. El llibre respon a plenament al prestigi de la hispanística britànica.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

A Amsterdam (1970) hom eixamplà la temàtica: s’hi tractaren problemes de llengua i literatura. Tretze comunicacions hi van ésser presentades, però a les actes solament n’aparegueren dotze: vuit s’ocupen de lingüística des d’angles bastant diferents, com són ara els models matemàtics, la morfosintaxi, la fonologia, la geografia lingüística i el purisme. Per contra, les ponències literàries, molt centrades en aspectes abocats a l’actualitat, hi tenen una unitat més marcada. Les llengües en les quals els organitzadors demanaren que es presentessin les comunicacions per tal d’assolir una major eficàcia foren el castellà i el francès; el català hi estigué minoritàriament representat. L’edició de les actes, preparada per Felip M. Lorda i J. Roudil per a una casa editorial holandesa, no arribà a bon port, perquè aquesta no va complir el compromís contret. Les actes sofriren un retard gran i normes gràcies a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat van poder veure la llum el 1976. la publicació es féu tota en català, mercès a l’abnegació d’uns eficaços traductors.
El llibre d’aquestes actes duu a la portada una fotografia presa durant la sessió de clausura. Al primer terme hi apareix Josep Carner, que honorà l’acte amb la seva presència. Pocs mesos després el poeta ens deixava per sempre.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

En realitat, aquest col·loqui fou un dels «colloques» —l’onzè— organitzats pel «Centre de Philologie romane» de la Universitat de la metròpoli alsaciana. Així, no sorprendrà que s’hagués  de desenvolupar completament en francès i també que les actes hagin estat publicades en aqueixa llengua (a cura d’Antoni M. Badia i Margarit i Georges Straka, París, Klincksieck, 1973). Un petit estratagema, que vàrem preparar Badia i jo, permeté que la conferència dedicada a la morfosintaxi fos pronunciada en català. També les discussions es descabdellaren en aquell idioma; només quan l’apassionament o l’entusiasme pujaven de to hom transgredia momentàniament el reglament. Les actes van recollir, ultra les exposicions, aquestes discussions, particularitat que no s’ha continuat, a causa de les dificultats que una comesa així comporta. Tanmateix els intercanvis d’opinions d’Estrasburg, si no sempre van assolir un nivell intel·lectual exquisit, resulten útils i no tots han perdut actualitat. Desitjaria afegir que fora de Catalunya aquest volum ha jugat un paper important entre els romanistes. Ha estat un toc d’atenció envers unes activitats poc conegudes. Mai no agrairem prou a Georges Straka l’ajuda que ens prestà en aquells temps.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)