Administració

XI Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Palma (1997)

El Col·loqui de Palma, onzè de l’AILLC, tingué lloc durant els dies 8 a 12 de setembre de 1997, sota l’alt copatrocini de la Universitat de les Illes Balears. Tres temes van constituir l’objecte d’estudi dels congressistes: a) Llull i el lul·lisme, b) Literatura popular: rondallística i cançó popular i c) Història del a llengua: oralitat i escriptura. Al voltant d’aquests arguments van ésser llegits seixanta-sis treballs. Dues taules rodones tingueren com a objectiu “La llengua catalana avui” i “La literatura catalana avui”.

L’Assemblea general se celebrà el divendres 12 de setembre i acordà que el pròxim Col·loqui fos a Paris, i es renovellà parcialment la Junta de Govern de l’AILLC; hi foren elegits Kálmán Faluba (vicepresident), Anne Charlon (vicesecretària), Joaquim Rafel (tresorer) i Jenny Brumme i Antoni Ferrando (vocals). Com a Membre d’Honor l’Assemblea per unanimitat proposà el pare Miquel Colom i Mateu, reconegut lul·lista.

El Comitè Organitzador d’aquest Col·loqui, presidit per Joan Miralles, amb Joan Mas i Vives com a secretari i un bon nombre de col·laboradors mallorquins, es guanyà l’agraïment dels congressistes per l’acompliment d’una tasca exemplar.

Com en altres Col·loquis, no hi van faltar activitats complementàries; destacarem l’excursió per la ruta de les rondalles, dirigida per Catalina Valriu.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

X Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Frankfurt am Main (1994)

Entre els dies 18 i 25 de setembre de 1994 tingué lloc el X Col·loqui a la ciutat alemanya de Frankfurt am Main, sota el patrocini de la J. W. Goethe-Universität Frankfurt i de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft. La participació fou molt nombrosa, tant d’estudiosos de les terres catalanes com d’estrangers. Els temes per tractar eren la literatura catalana després de la guerra civil espanyola (1939), d’una banda, i de l’altra els corrents actuals de la lingüística. Tenint en compte la seu de l’aplec, també es van tractar les relacions germanocatalanes. Al voltant d’aquests arguments van ésser llegits vuitanta treballs, després publicats a les actes. Trenta-tres comunicacions eren dedicades a la literatura i vint-i-quatre ho foren a la lingüística, mentre que tres s’ocupaven de les relacions catalanogermanes. Tres taules rodones vingueren a completar la part científica del Col·loqui.

Les conferències plenàries van córrer a càrrec de Johannes Hösle (Ratisbona) i de Germà Colón Domènech (Basilea). El primer en l’acte inaugural parlà de la poesia de Vicent Andrés Estellés (dissortadament acabat de traspassar), i el segon, en la cloenda, de les relacions valencianoprincipanes

L’aula d’informàtica de la Universitat de Frankfurt fou posada a la disposició dels congressistes i aquests pogueren connectar –i en feren gran ús- amb la rica base de dades del “Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana” integrat en el programa de l’Institut d’Estudis Catalans, dirigit pel nostre consoci Joaquim Rafel i Fontanals.

El dia 23 de setembre tingué lloc l’Assemblea general de l’AILLC [vegeu-ne l’acta corresponent en el volum L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1992)], en el qual es renovellà parcialment la Junta de Govern de l’AILLC amb Joan Veny (president), Lídia Pons i Griera (secretària), Joan Mas (vicesecretari) i Albert Hauf i Philip D. Rasico (vocals). Al començament de l’Assemblea el president doctor Guiseppe Tavani féu lliurament a l’homenatjat del primer volum de la Miscel·lània Germà Colón. S’aprovà la candidatura de la ciutat de Palma com a seu del pròxim Col·loqui (1997).

A part dels actes acadèmics hi va haver lleure per activitats lúdiques, com una recepció a l’Ajuntament de Frankfurt, un concert del grup Xaloc, una travessia fluvial fins a la Lorelei i excursions a Heidelberg i a Königstein.

Les actes del Col·loqui en tres volums (1996), han estat editades a càrrec dels organitzadors de l’aplec, Axel Schönberger i Tilbert D. Stegmann.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

IX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Alacant (1991)

El IX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes va celebrar-se durant els dies 9 a 14 de setembre de 1991 a la Universitat d’Alacant; s’hi aplegaren més de sis-cents catalanòfils d’arreu del món. Per primera vegada, des de la creació de l’AILLC, el País Valencià ha tingut el privilegi d’acollir aquestes jornades científiques, i cal dir que la representació valenciana ha estat no solament nombrosa sinó també valuosa, gràcies a conferències d’una gran altura científica. El programa era dividit en les dues seccions habituals. En la de lingüística era lògic que la qüestió del contacte d’idiomes fos tractada ací a Alacant, indret on conflueixen la part més meridional dels parlars catalans propis amb els murcians i on la influència de l’arabisme va incrementar considerablement el cabal dels conqueridors . També es discutí l’existència d’un romanç prejaumí. En la secció de literatura, les lletres del segle XV valencià van constituir l’objectiu principal dels investigadors: el Tirant lo Blanch, que des de fa cinc-anys desafia la curiositat dels crítics, l’obra de Joan Roís de Corella i sobretot el Misteri d’Elx o l’autoria del Curial e Güelfa. Estem segurs que el Col·loqui d’Alacant marcarà una fita en els estudis de català, tant en l’aspecte actual com en l’històric. Com a innovació, assenyalem que els participants pogueren disposar anticipadament d’un text provisional de les comunicacions. L’activitat científica intensa s’ha vist afavorida per l’intel·ligent recolzament per les autoritats institucionals i per les autoritats acadèmiques de les universitats de València, Castelló i Alacant. L’acte de cloenda es desenrotllà en la ciutat d’Elx, on l’ajuntament i en particular el seu alcalde van actuar com a amfitrions ben acollidors. Tothom es complagué de dir que l’organització, dirigida pel professor Rafael Alemany, havia estat modèlica.

Les actes, que consten de tres gruixuts volums, d’aquest novè Col·loqui van ésser publicades el 1993 a cura de Rafael Alemany, Antoni Ferrando i Lluís Meseguer, professors respectivament de les universitats valencianes d’Alacant, València i Jaume I de Castelló. La publicació va comptar amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya.

A l’Assemblea ordinària, la Junta de Govern de l’AILLC restà constituïda de la manera següent: Giuseppe Tavani (president), Jordi Carbonell (vicepresident), Josep Massot i Muntaner (secretari), Axel Schönberger (vicesecretari), Araceli Dalmau (tresorera), Jenny Brumme, Antoni Ferrando, Joaquim Rafel i Josep Roca-Pons (vocals).

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

VIII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Tolosa de Llenguadoc (1988)

El Col·loqui de Tolosa de Llenguadoc, el vuitè, se celebrà durant la setmana del 12 al 17 de setembre de 1988. Feia, doncs, exactament 20 anys que havíem encetat a Estrasburg els nostres aplecs, i un recorregut de quatre lustres permet d’afirmar que la continuïtat sembla prou assegurada. Dos apassionats i delicats temes de treball van centrar l’interès: «Occitània i Països Catalans» per una banda, i per l’altra, «La problemàtica de la Decadència». El primer comportava el perill de caure en un tronat felibrisme, però la maduresa dels nostres ponents i dels autors de les comunicacions aconseguí d’esquivar-lo. La qüestió de l’anomenada Decadència continua preocupant els estudiosos, i les aportacions tolosanes en són una prova més. Una de les activitats del Col·loqui consistí a celebrar una vetllada en honor d’Alfons Serra i Baldó, qui exiliat el 1939 trobà acollença en la Universitat de Tolosa, de la qual va ésser professor i des d’on fomentà els estudis de catalanística i d’hispanisme en general. Els congressistes van poder assistir, entre altres actes culturals, als concerts d’orgue a càrrec de Josep M. Mas i Bonet a l’església de Saint-Pierre des Chartreux i a la catedral d’Albi.

Durant l’Assemblea ordinària fou renovellada parcialment la Junta de Govern de l’AILLC, la qual restà formada per: Giuseppe Tavani (president), Joan Veny (vicepresident), Josep Massot i Muntaner (secretari), Rafael Alemany (vicesecretari), Nic Stolp (tresorer) i Kálmán Faluba, Antoni Ferrando, Joaquim Rafel i Josep Roca-Pons (vocals). D’altra banda, fou nomenat Membre d’Honor de l’AILLC Joan Torrent i Fàbregas, estudiós de Jacint Verdaguer, i Conseller, Germà Colón.

Les actes del VIII Col·loqui, publicades per Antoni M. Badia i Michel Camprubí, han reunit en el primer volum (1989) tres lliçons magistrals de caire historicofilològic i socioeconòmic relatives a l’espai occitanocatalà, així com les ponències i comunicacions del primer tema dedicat a «Occitània i els Països Catalans». El segon tom (també del 1989) conté les referents a les lletres de la Decadència.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

VII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Tarragona (1985)

Per motius pràctics, entre l’1 i el 5 d’octubre de 1985, Tarragona va compartir la seu del VII Col·loqui de l’AILLC amb la seva veïna Salou. I encara hi hagué dues mitges jornades de sessions a Reus i a Poblet. L’organització va recaure sobre les espatlles dels senyors Joan Veny i Joan M. Pujals, i tothom n’ha lloat l’eficàcia. Les ponències i comunicacions tractaren, en el vessant literari, de la producció catalana als segles XIX i XX i, en el lingüístic, destacà l’estudi dialectològic de les comarques tarragonines; però hom també pogué ocupar-se de la situació de les recerques d’onomàstica i del llenguatge administratiu.

Així com a Roma vam tenir ocasió d’escoltar la conferència de clausura del pare Batllori sobre el català a la cort pontifícia dels Borja, a Tarragona fou el doctor Amadeu Soberanas qui tancà els actes amb una brillant i documentada conferència sobre l’actitud que l’Església adoptà envers la llengua a l’acabament de la guerra civil.

A l’Assemblea ordinària hom va renovar parcialment la Junta de Govern, la qual quedà formada per: Arthur Terry (president), Joan Veny (vicepresident), Josep Massot i Muntaner (secretari), Michel Camprubí (vicesecretari), Nic Stolp (tresorer), i Joseph Gulsoy, Joaquim Rafel, Kálman Faluba i Antoni Ferrando (vocals).

Les actes d’aquest VII Col·loqui, a cura de Joan Veny i de Joan M. Pujals, foren editades el 1986m com és habitual dins la sèrie de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

La seu del Col·loqui següent fou fixada a Tolosa de Llenguadoc. Així se seguia la decisió de celebrar aquestes reunions un cop dins les terres catalanes i un altre a l’estranger. Durant aquesta reunió, el professor Antoni M. Badia i Margarit, que ha estat el primer president de la nostra Associació (1968-1976), fou nomenat per aclamació Conseller de l’AILLC. Precisament durant aquest Col·loqui hom va fer lliurament oficial dels tres primers toms de la Miscel·lània en homenatge a aquest investigador. D’altra banda, el pare Miquel Batllori fou nomenat Membre d’Honor de l’Associació.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)