Administració

VII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Tarragona (1985)

Per motius pràctics, entre l’1 i el 5 d’octubre de 1985, Tarragona va compartir la seu del VII Col·loqui de l’AILLC amb la seva veïna Salou. I encara hi hagué dues mitges jornades de sessions a Reus i a Poblet. L’organització va recaure sobre les espatlles dels senyors Joan Veny i Joan M. Pujals, i tothom n’ha lloat l’eficàcia. Les ponències i comunicacions tractaren, en el vessant literari, de la producció catalana als segles XIX i XX i, en el lingüístic, destacà l’estudi dialectològic de les comarques tarragonines; però hom també pogué ocupar-se de la situació de les recerques d’onomàstica i del llenguatge administratiu.

Així com a Roma vam tenir ocasió d’escoltar la conferència de clausura del pare Batllori sobre el català a la cort pontifícia dels Borja, a Tarragona fou el doctor Amadeu Soberanas qui tancà els actes amb una brillant i documentada conferència sobre l’actitud que l’Església adoptà envers la llengua a l’acabament de la guerra civil.

A l’Assemblea ordinària hom va renovar parcialment la Junta de Govern, la qual quedà formada per: Arthur Terry (president), Joan Veny (vicepresident), Josep Massot i Muntaner (secretari), Michel Camprubí (vicesecretari), Nic Stolp (tresorer), i Joseph Gulsoy, Joaquim Rafel, Kálman Faluba i Antoni Ferrando (vocals).

Les actes d’aquest VII Col·loqui, a cura de Joan Veny i de Joan M. Pujals, foren editades el 1986m com és habitual dins la sèrie de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

La seu del Col·loqui següent fou fixada a Tolosa de Llenguadoc. Així se seguia la decisió de celebrar aquestes reunions un cop dins les terres catalanes i un altre a l’estranger. Durant aquesta reunió, el professor Antoni M. Badia i Margarit, que ha estat el primer president de la nostra Associació (1968-1976), fou nomenat per aclamació Conseller de l’AILLC. Precisament durant aquest Col·loqui hom va fer lliurament oficial dels tres primers toms de la Miscel·lània en homenatge a aquest investigador. D’altra banda, el pare Miquel Batllori fou nomenat Membre d’Honor de l’Associació.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

VI Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Roma (1982)

El sisè Col·loqui va ésser celebrat a la tardor del 1982 a Roma, en el marc de l’esplèndida Villa Mirafiori. L’elecció d’aquesta ciutat tenia el caràcter simbòlic de retre homenatge als estudiosos italians que, des de temps i ben nombrosos, s’han interessat per la llengua i per les lletres catalanes, en consonància amb els lligams històrics que uneixen Itàlia amb les gents del vell Casal d’Aragó.

Ultra les comunicacions que són recollides a les actes, hi hagué una animada Taula Rodona, dirigida pel professor Ramon Aramon i Serra sobre «Problemes de crítica textual, plantejats específicament sobre textos medievals catalans», en la qual presentaren llurs opinions els senyors Miquel Batllori, Germà Colón, Giuseppe e. Sansone i Giuseppe Tavani. Hi intervingueren en les discussions, i no sempre d’acord amb els ponents, diversos congressistes.

Els participants van poder assistir a un concert de música -obres de Granados, Mompou i Albéniz-, a la Sala dels Horacis i Curiacis del Campidoglio, a càrrec de Rosa Sabater. Fou un dels darrers triomfs d’aquesta gran pianista que havia de desaparèixer tràgicament poc després.

Les actes, aparegudes el 1983 a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, han estat editades a cura de Giuseppe Tavani i Jordi Pinell que foren també els eficaços organitzadors dels Col·loqui. El valor científic de les conferències d’aquest volum és, com als precedents, prou elevat. Hi predominen, naturalment, aspectes de relacions italocatalanes, en particular de l’època del Renaixement; però no hi manquen ponències o comunicacions espontànies de llengua contemporània i de literatura sobre els nostres segles XIX i XX.

Cal destacar que els llibres que formaven l’exposició bibliogràfica instal·lada a la Villa Mirafiori foren lliurats per la Generalitat de Catalunya, en presència del senyor Conseller de Cultura, Max Cahner, a la Universitat de Roma. Amb aquest obsequi generós els estudis de catalanística hi rebien unes eines immillorables. Així ho interpretà, amb paraula justa, el titular de l’ensenyament, el professor Jordi Pinell.

A l’Assemblea plenària celebrada l’1 d’octubre de 1982 fou renovellada la junta de Govern de l’AILLC, la qual restà constituïda de la manera següent: Arthur Terry (president), Giuseppe Tavani (vicepresident), Josep Massot i Muntaner (secretari), Joan M. Pujals (vicesecretari), Nic Stolp (tresorer), i Rolf Eberenz, Alan Yates, Joaquim Rafel i Josep Gulsoy (vocals). Hom convingué que el Col·loqui a celebrar al cap de tres anys tindria lloc a Tarragona. Així mateix l’auditori aclamà el senyor Francesc B. Moll com a Conseller de l’Associació i el senyor Alberto Boscolo fou nomenat Membre d’Honor.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

V Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Andorra (1979)

El Col·loqui d’Andorra (octubre del 1979) constà d’una temàtica doble tant en el vessant lingüístic com en el literari. El primer gira entorn de la sociolingüística i dels parlars del Pirineu: hom hi tractà, entre altres qüestions, els aspectes de les llengües en contacte, exemplificats de manera particular amb l’Aragó de l’època medieval i de la moderna. El segon abastà temes sobre la literatura popular i sobre les relacions entre les lletres i la societat fins al segle XVIII; el límit cronològic era degut al fet que en el precedent Col·loqui havien estat estudiats literàriament els segles XIX i XX. Voldria remarcar la vàlua de la majoria de les aportacions i hom em permetrà d’assenyalar la importància que per al coneixement del segle XV català i sobretot per a la seva espiritualitat, ha tingut aquesta reunió andorrana.

El dissabte 6 d’octubre de 1979, coincidint amb la clausura a Barcelona, hom pogué assistir a una exposició bibliogràfica a la Biblioteca de Catalunya, deguda a la iniciativa d’Amadeu J. Soberanas, amb la qual cosa s’il·lustraven els aspectes tractats; les peces foren presentades sota una perspectiva cronològica i temàtica. Les actes han recollit el catàleg de l’exposició.

Precisament aquestes actes, també aparegudes entre les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (1980), foren curades per Jordi Bruguera i Josep Massot, a la diligència dels quals hom deu haver-ne disposat en un temps molt breu.

A l’Assemblea Reglamentària d’Andorra foren elegits els nous càrrecs de la Junta de Govern, la qual quedà formada com segueix: Germà Colón (president), Giuseppe Tavani (vicepresident), Josep Massot (secretari), Jordi Pinell (vicesecretari), Nic Stolp (tresorer), Jordi Carbonell, Rolf Eberenz, Joan Veny i Alan Yates (vocals).

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

IV Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Basilea (1976)

A la primavera del 1976 tingué lloc el Col·loqui de Basilea. Per primera vegada totes les conferències foren pronunciades en català: els organitzadors mai no van imposar el monolingüisme, i foren els ponents, tant catalans com estrangers, els qui donaren un exemple de superació. La temàtica hi fou, per la llengua, l’estudi del lèxic català des de diverses perspectives; la secció de literatura va escometre la investigació de les lletres al segle XIX, tot prenent aquesta centúria en un sentit cronològic ampli: tingué en compte tant les premisses ideològiques arrelades al segle XVIII, com les prolongacions i repercussions de la primeria del segle XX. Coincidint amb la celebració del Col·loqui, la Universitat de Basilea rebé de l’INLE l’obsequi d’un bon miler de llibres catalans, els quals han vingut a enriquir els fons de la biblioteca universitària i del Seminari romànic. A causa d’aquesta generosa iniciativa, fou inaugurada una Exposició del Llibre Català, abundosament visitada pels congressistes i pel públic culte de la ciutat renana.

El renovellament de la Junta de Govern tingué lloc a l’Assemblea general reunida el dia 26 de març de 1976. L’esmentada Junta resultà constituïda de la forma següent: Germà Colón Domènech (president), Arthur Terry (vicepresident), Josep Massot i Muntaner (secretari), Jordi Bruguera (vicesecretari), Felip M. Lorda i Alaiz (tresorer), Jordi Carbonell i de Ballester, Gret Schib, Giuseppe Tavani i Joan Veny i Clar (vocals). Josep M. de Casacuberta fou nomenat Membre d’Honor, i Ramon Aramon i Serra, Conseller.

Les actes d’aquest IV Col·loqui foren editades a cura de Germà Colón, el 197, dins les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Són dedicades al senyor Josep M. de Casacuberta en ocasió del seu vuitantè aniversari.

Per tal que els Col·loquis poguessin aplegar-se finalment en terres de llengua catalana, l’Assemblea general va decidir que el cinquè de la sèrie tingués com a seu Andorra, i això aprofitant l’amable oferiment que l’AILLC havia rebut de les autoritats de Valls. Per obviar l’inconvenient de la manca d’una universitat, el patronatge científic l’assumirien conjuntament l’Institut d’Estudis Catalans i les dues universitats de Barcelona. La intenció última dels assembleistes del 1976 era que, si les circumstàncies ho permetien, la sessió de clausura se celebrés al cap i casal de Catalunya. Per sort, així es realitzà i pogué complir-se una vella il·lusió.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

III Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Cambridge (1973)

El col·loqui de Cambridge (1973), primer de l’AILLC, tingué lloc al Fitzwilliam College. La majoria dels congressistes s’allotjà en aquest centre i això contribuí a fer que l’intercanvi d’impressions entre els participants fos constant. Tothom admirà l’eficàcia de l’organització, en la qual el comitè britànic no estalvià esforços: Geoffrey J. Walker, aleshores administrador del «college», es va guanyar l’admiració general.

Les comunicacions foren presentades en català, amb l’excepció d’una en castellà i una en francès. També ací hi hagué la divisió, esdevinguda tradicional, en llengua i literatura. Pel que fa a la lingüística hom volgué tenir compte dels corrents moderns en aquesta disciplina, que aleshores es trobava en una període de tempteigs, del qual no ha acabat de sortir. Altres comunicacions, com són ara les referents a la mètrica estructural o al verb català, aconseguiren un nivell d’excel·lència. La part literària abastà un període força dilatat i no hi ha una unitat massa visible en la temàtica, per bé que les ponències relatives a la literatura popular i als moviments literaris del segle actual constitueixen aportacions de primer ordre. Una benvinguda innovació de Cambridge fou la possibilitat que els participants presentessin durant el vespre comunicacions «espontànies», en les quals exposició i discussió estigueren lliures de tota rigidesa acadèmica. La fórmula ha estat adoptada de llavors ençà.
Les actes, publicades per Robert B. Tate i Alan Yates, foren editades el 1976 per la Dolphin Book Company, d’Oxford, i cal esmentar la cura que en aquesta comesa posaren tant els filòlegs citats com el senyor Joan Gili, director de la Dolphin. El llibre respon a plenament al prestigi de la hispanística britànica.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)