Amb la col·laboració de la Universitat Eötvös Loránd de Budapest

Budapest (Hongria)
4 a 9 de setembre de 2006

Primera circular

L’ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES (AILLC) té com a finalitat aplegar les persones de tot arreu interessades per la filologia catalana i fomentar els estudis de llengua i literatura catalanes. L’Associació organitza un Col·loqui cada tres anys per a debatre temes científics de l’especialitat; els Col·loquis han tingut lloc a Estrasburg (1968), Amsterdam (1970), Cambridge (1973), Basilea (1976), Andorra-Barcelona (1979), Roma (1982), Salou-Tarragona (1985), Tolosa de Llenguadoc (1988), Alacant-Elx (1991), Frankfurt am Main (1994), Palma de Mallorca (1997), París (2000) i Girona (2003). L’Assemblea General de l’AILLC celebrada a Girona l’any 2003 va aprovar per unanimitat la candidatura de Budapest com a seu del XIVè Col·loqui.

Seu i dates del Col·loqui
El XIVè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes tindrà lloc a Budapest, a la Universitat Eötvös Loránd, durant la setmana del 4 al 9 de setembre de l’any 2006.

Temes del Col·loqui
Per acord de la Junta de Govern de l’AILLC, reunida a Barcelona el 3 de setembre de 2004, es fixen els temes següents:

1. Contactes internacionals de la literatura catalana a partir del modernisme
(Enfocament previst: traducció, traductologia, paral·lelismes, influències i recepció crítica)
2. Contactes lingüístics del català amb altres llengües
(Enfocament previst: manlleus, lingüística comparada i tipologia lingüística)
3. Fraseologia
(Enfocament previst: fraseologia comparada, fraseologia i traducció, fraseodidàctica, fraseografia)

Treball científic

El treball científic comprendrà els aspectes següents:

1. Conferències plenàries: hi haurà una conferència inaugural i una de clausura.
2. Ponències: la Junta de Govern de l’AILLC ha invitat vuit especialistes a presentar ponències de 45 minuts sobre un dels temes del Col·loqui.
3. Taula rodona: “Les traduccions del català a les llengües de l’Europa Centroriental”.
4. Comunicacions: tots els membres de l’AILLC poden presentar comunicacions de 20 minuts de durada sobre els temes proposats. Els qui encara no en siguin membres poden fer-se’n adreçant una sol·licitud d’ingrés a l’AILLC avalada amb la firma de dos membres (AILLC, Carrer del Carme 47, E-08001, Barcelona; aillc@iecat.net).

Els qui decideixin presentar una comunicació hauran de trametre un resum (d’una llargada mínima d’una pàgina i màxima de dues) al Comitè Organitzador abans del 30 de desembre de 2005. En aquest resum s’especificarà l’interès del tema escollit, com també l’objectiu, la metodologia i, si escau, les conclusions de la comunicació. El Comitè decidirà sobre l’admissió de les comunicacions i ho comunicarà als autors durant el febrer i el març de 2006.

Proposta de programa

Dilluns 4:

Arribada i allotjament

Dimarts 5:

Matí: recepció, conferència inaugural
Tarda: ponències, comunicacions
Vespre: activitats complementàries

Dimecres 6:

Matí: ponències, comunicacions
Tarda: comunicacions, taula rodona
Vespre: activitats complementàries

Dijous 7:

Excursió

Divendres 8:

Matí: ponències, comunicacions
Tarda: comunicacions, assemblea de l’AILLC

Dissabte 9:

Matí: ponències, comunicacions, conferència de clausura

Circulars

La segona circular del Col·loqui es trametrà el gener de 2006.

Correspondència

Per a informació general i per a qualsevol qüestió referent a l’organització del Col·loqui adreceu-vos a:

Departament d’Espanyol, AILLC
Universitat Eötvös Loránd
Budapest 1088, Múzeum krt. 4/C
Hongria
Fax (00 36 1) 411 65 60
E-mail: AILLCBudapest@freemail.hu

Membres de la Junta de Govern

President: Albert G. Hauf Valls
Vicepresident: Philip Rasico
Secretària: Lídia Pons Griera
Vicesecretària: Ildikó Szijj
Tresorer: Joaquim Rafel Fontanals
Vocals: Joan Armangué Herrero, Joan Mas Vives, Josep Nadal Farreras, Beatrice Schmid

Comitè organitzador

Presidenta d’honor: Katalin Kulin
President: Kálmán Faluba
Vicepresident: Balázs Déri
Secretària: Ildikó Szijj
Tresorera: Erika Mezősi
Vocals: Dóra Faix, Károly Morvay, Eloi Castelló, Jordi Giné

L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes va celebrar el seu onzè Col·loqui un altre cop als Països Catalans, en aquesta ocasió a les illes Balears, a Palma de Mallorca, entre el 8 i el 12 de setembre de 1997. Amb la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears, un excel·lent comitè organitzador, presidit per Joan Miralles, i amb Joan Mas i Vives com a secretari, va preparar un Col·loqui centrat en l’estudi de tres temes: 1) Llull i el lul·lisme, 2)Literatura popular: rondallística i cançó popular, i 3) Història de la llengua: oralitat versus escriptura. S’hi van inscriure 275 persones, procedents –a més dels diferents Països Catalans- d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Canadà, Espanya, els Estats Units d’Amèrica, França, la Gran Bretanya, Holanda, Hongria, Itàlia, Polònia i Rússia, i entre ponències i comunicacions van llegir-s’hi 66 treballs, a més de la realització de dues taules rodones.

El Col·loqui va inaugurar-se amb un acte solemne celebrat al Teatre Principal de la ciutat, presidit pel Magnífic Rector de la UIB i amb la participació de les autoritats. Tot seguit, el professor J.N. Hillgarth va pronunciar la conferència inaugural, en la qual va descriure “Els començaments del lul·lisme a Mallorca”. A continuació, els assistents van traslladar-se al campus de la UIB, on van tenir lloc la resta de les sessions científiques, desenvolupades en dues i –normalment- tres sessions simultànies.

El bloc lul·lià va comptar, a més, amb les ponències de Lola Badia, que analitza els conceptes de “Ciència i literatura a l’obra vulgar de Ramon Llull”, i d’Anthony Bonner, “Ramon Llull: autor, autoritat i il·luminat”, on exposa la seva estratègia per presentar-se no només com a autor, sinó com a autoritat alternativa. I les comunicacions següents: J.E. Rubio remarca “Una incursió lul·liana en l’Ars memoriae clàssica al Llibre de contemplació en Déu”; P. Rosselló Bover estudia “L’aportació de Rafel Ginard i Bauçà al lul·lisme”; E. Pistolesi, “Els rerafons de l’affatus lul·lià”, sobre la seva teoria del llenguatge; M. Garcia i M. Pitarch analitzen el gènere de la literatura de consciència a “De R. L. a Joan Fuster a través de la literatura confessional i de l’examen de consciència”; M. Piera s’ocupa de “Llull i el concepte de croada evangelitzadora al Tirant lo Blanc de Martorell”; H. Hina estudia “La construcció d’una tradició cultural: Ramon Llull i la Renaixença”; R. Alemany i J. L. Martos determinen la presència de “Llull en el Tirant lo Blanc: entre la reescriptura i la subversió”; V. Martines tracta “Del Girart de Roselló a la Questa del Sant Graal tot passant per R.L.: el cavaller amatent de Déu i el camí cap a la novel·la”; M. A. Abràmova, de “Lo desconhort de R. L. en el context de la literatura hagiogràfica i autobiogràfica medieval”; i B. Déri parla de “El lul·lisme i Llull a Hongria”.

Les ponències corresponents a la secció dedicada a la literatura popular van anar a càrrec e J.M. Pujol, que estudia el tipus Aarne-Thompson 122A (el llop que cerca esmorzar) a l’àrea lingüística catalana i els seus antecedents en la faulística medieval; J. A. Grimalt, que tracta de “El tema de l’amansiment de l’harpia a l’Aplec de mossèn Alcover”; i J. Massot i Muntaner, sobre “Marià Aguiló i la poesia popular”. Les comunicacions adscrites a aquesta àrea van ser les següents: B. Sansano estudia i edita el “Romans nou y curiós sobre un pleyt de un pollastre (1776) un col·loqui il·licità…”; J. Guiscafrè s’ocupa de “L’argument: entre l’oralitat i l’escriptura”; J. M. Ribera Llopis, de la “Configuració del concepte d’illa en la rondallística i en el cançoner popular”; M. P. Janer, de “L’ordre i la prohibició als contes meravellosos”; E. Ayensa tracta “Sobre l’origen grec de La dama d’Aragó”; J. A. Ysern i Lagarda estudia “Els elements meravellosos en el Recull d’exemples”; M. Aparicio ressegueix “Les petges de la literatura popular a la poesia de Vicent Andrés Estellés”; J. Armangué tracta de la relació entre “Josep Carner, la revista Catalunya i els estudis sobre el folklore”; P. Vila i E. Prat presenten “Una versió desconeguda del Ball d’En Serrallonga”; M. Paredes i Baulida exposa la relació d’”Antoni Febrer i Cardona i la poesia popular”; V. J. Pérez s’ocupa de dos personatges del folklore de Crevillent: “Juano el Poderós i Jaume el de la Serra: tradició oral contra lletra impresa…”; F. Huerta Viñas, de les infiltracions de “La cançó popular en el teatre nadalenc medieval”; G. Lluch i V. Salvador, dels “Factors sociocognitius en la figura de la Ventafocs…”; A. Serrà i Campins fa una proposta de classificació de “El cant alternat”; C. Oriol historia “El projecte de la  catalogació de la rondallística catalana en els anys 50”; G. Denissenko analitza “Una prova difícil de resoldre, tema comú en les rondalles catalanes i russes protagonitzades per dones”; H. Moret tracta dels “Aspectes conflictius en la classificació tipològica del Cançoner Popular”; L. Rius i C. Riba presenten una “Aproximació a les onomatopeies catalanes a partir de les rondalles mallorquines en la versió e Mn. Antoni M. Alcover”; P. Arnau s’ocupa de la “Presència i funció de la rondallística a Cròniques de la molt anomenada Ciutat de Montcarrà (1972) de M. A. Oliver”; C. Valriu estudia “La imatge de l’infern a la tradició literària catalana”; M. Sbert, “La performance en poesia de tradició oral”; i F. Munar, “La Passió de Jesucrist i el Cançoner Popular”.

Quant a la secció d’història de la llengua, van presentar-s’hi les ponències de M. Wheeler, “Fonètica històrica i teoria fonològica”, on considera diversos aspectes de l’evolució fònica del català en relació amb alguns avenços recents de la teoria lingüística; J. Miralles, “Per a una tipologia del català col·loquial a l’edat mitjana”, on analitza una sèrie de mostres de la llengua col·loquial en documents judicials corresponents als segles XIII-XV; S. Philipp-Sattel, “Les tradicions textuals en el pas del català a l’escriptura”, que estudia el context sociocultural en què sorgeixen noves tradicions textuals catalanes enfront dels models llatins; i A. Rossich i A. Rafanell, “Oralitat, escriptura, ortologia”, que examina l’existència d’uns models d’elocució característics del català culte des dels orígens fins avui. Les comunicacions d’aquesta àrea van ser: J. Corbera, “La interferència castellana en el mallorquí popular del XIX segons la llengua de les rondalles”; M. J. Marín i M. J. Cuenca, “La gramaticalització en els connectors: de l’oral a l’escrit”; J. R. Ramos, “Les construccions existencials en català antic”; A. Vañó, “La morfologia verbal com a una de les causes de la vacil·lació en l’ús dels verbs ésser i estar en el català medieval”; P.D. Rasico, “Dues fonts cabdals per a l’estudi del català medieval popular: els Documents en català de J. Miret i Sans (1908) i de P. Pujol (1913)”; J. D. Garrido, “Aproximació a la toponímia italiana recollida a les cròniques catalanes medievals”; M. Pérez i Saldanya, “Morfosintaxi històrica i tipologia textual: a propòsit de l’evolució funcional de les formes en –ra; B. Montoya, “La reconstrucció de la llengua oral a partir de la literatura popular escrita dels segles XVIII al XX”; F. Pieras, “Amor bilingüe: estudi comparatiu del lèxic sentimental a Curial e Güelfa i algunes obres literàries castellanes del segle XV”; D. Rogers, “La llengua oral al Regiment de la Cosa Pública de Francesc Eiximenis”; L. Meseguer, “La cançó. Oralitat i literatura: aspectes de la cançó popular antiga i moderna”; M. A. Diéguez, “La posició dels adjectius qualificatius al Llibre de Cort de València (1279-1321)”; M. P. Perea, “De la llengua oral a la llengua escrita: dos processos algueresos del segle XVI”; E. Casanova, “El valencià oral del segle XVIII i el factor hivernacle del castellà”; A. Saragossà, “La naturalesa teòrica del concepte adjectius possessius i el retrocés en la llengua parlada de llur i de les formes àtones”; R. Fresquet, “La llengua col·loquial del segle XVII a la Ribera del Xúquer”; J. Borja, “El Cullerot: l’interès d’un setmanari satíric a l’Alacant de finals del segle XIX”; I. Contri i C. Cortés, “La presència de la llengua oral en la narrativa de Mercè Rodoreda”; J. M. Perujo, “Les veus de Troia: oralitat en l’obra de Jaume Conesa”; P. Limorti, “El pas de l’oralitat en la literatura popular segons el testimoni del setmanari alacantí El Cullerot (1884)”; M. R. Fort, “Llengua escrita i llengua parlada en unes actes municipals fragatines de principis del segle XVI”; C. Martínez, “L’oblit d’un codi escrit”, a partir de textos de 1799 a 1879; i R. Beltran, “Parla femenina i registre popular a la literatura culta: el conjur d’Eliseu al Tirant lo Blanc”.

Es van fer també dues taules rodones amb la participació de representants del diferents territoris de llengua catalana, una sobre “La llengua catalana avui” (moderada per J. Melià, i amb M. Badia, G. Bibiloni, A. Bosch, I. Marí, V. Pitarch, R. Sistach i P. Tirach) i, l’altra, sobre “La literatura catalana avui” (moderada per P. Rosselló Bover, i amb A. Vicens, M. L. Julià, M. Garcia Grau i C. Arenas). Hi va haver també un informe d’ A. Bover i Font “Sobre l’estat actual de l’ensenyament del català al món”, i la celebració de l’Assemblea de la societat, que entre altres coses va aprovar un document més sobre la unitat de la llengua, a proposta dels participants en la taula rodona sobre la llengua. El Col·loqui, d’un nivell científic envejable –com la propera publicació de les actes permetrà de comprovar amb al distància i la comoditat degudes- va comptar també amb un bon programa d’activitats culturals complementàries, com ara una excursió per la ruta de les rondalles, dirigida per C. Valriu, i una excursió a Sóller i Vallmossa, una visita a la ciutat, una recepció al castell de Bellver, un recital de poesia, representacions teatrals i concerts d’orgue, i els actes es van cloure amb el tradicional sopar de germanor, en aquesta ocasió a Molí des Comte. L’AILLC va acordar tornar-se a reunir l’any 2000, a París.

(Extret de l’article d’August Bover i Font i Philip D. Rasico publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

El Col·loqui de Palma, onzè de l’AILLC, tingué lloc durant els dies 8 a 12 de setembre de 1997, sota l’alt copatrocini de la Universitat de les Illes Balears. Tres temes van constituir l’objecte d’estudi dels congressistes: a) Llull i el lul·lisme, b) Literatura popular: rondallística i cançó popular i c) Història del a llengua: oralitat i escriptura. Al voltant d’aquests arguments van ésser llegits seixanta-sis treballs. Dues taules rodones tingueren com a objectiu “La llengua catalana avui” i “La literatura catalana avui”.

L’Assemblea general se celebrà el divendres 12 de setembre i acordà que el pròxim Col·loqui fos a Paris, i es renovellà parcialment la Junta de Govern de l’AILLC; hi foren elegits Kálmán Faluba (vicepresident), Anne Charlon (vicesecretària), Joaquim Rafel (tresorer) i Jenny Brumme i Antoni Ferrando (vocals). Com a Membre d’Honor l’Assemblea per unanimitat proposà el pare Miquel Colom i Mateu, reconegut lul·lista.

El Comitè Organitzador d’aquest Col·loqui, presidit per Joan Miralles, amb Joan Mas i Vives com a secretari i un bon nombre de col·laboradors mallorquins, es guanyà l’agraïment dels congressistes per l’acompliment d’una tasca exemplar.

Com en altres Col·loquis, no hi van faltar activitats complementàries; destacarem l’excursió per la ruta de les rondalles, dirigida per Catalina Valriu.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

Entre els dies 18 i 25 de setembre de 1994 tingué lloc el X Col·loqui a la ciutat alemanya de Frankfurt am Main, sota el patrocini de la J. W. Goethe-Universität Frankfurt i de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft. La participació fou molt nombrosa, tant d’estudiosos de les terres catalanes com d’estrangers. Els temes per tractar eren la literatura catalana després de la guerra civil espanyola (1939), d’una banda, i de l’altra els corrents actuals de la lingüística. Tenint en compte la seu de l’aplec, també es van tractar les relacions germanocatalanes. Al voltant d’aquests arguments van ésser llegits vuitanta treballs, després publicats a les actes. Trenta-tres comunicacions eren dedicades a la literatura i vint-i-quatre ho foren a la lingüística, mentre que tres s’ocupaven de les relacions catalanogermanes. Tres taules rodones vingueren a completar la part científica del Col·loqui.

Les conferències plenàries van córrer a càrrec de Johannes Hösle (Ratisbona) i de Germà Colón Domènech (Basilea). El primer en l’acte inaugural parlà de la poesia de Vicent Andrés Estellés (dissortadament acabat de traspassar), i el segon, en la cloenda, de les relacions valencianoprincipanes

L’aula d’informàtica de la Universitat de Frankfurt fou posada a la disposició dels congressistes i aquests pogueren connectar –i en feren gran ús- amb la rica base de dades del “Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana” integrat en el programa de l’Institut d’Estudis Catalans, dirigit pel nostre consoci Joaquim Rafel i Fontanals.

El dia 23 de setembre tingué lloc l’Assemblea general de l’AILLC [vegeu-ne l’acta corresponent en el volum L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1992)], en el qual es renovellà parcialment la Junta de Govern de l’AILLC amb Joan Veny (president), Lídia Pons i Griera (secretària), Joan Mas (vicesecretari) i Albert Hauf i Philip D. Rasico (vocals). Al començament de l’Assemblea el president doctor Guiseppe Tavani féu lliurament a l’homenatjat del primer volum de la Miscel·lània Germà Colón. S’aprovà la candidatura de la ciutat de Palma com a seu del pròxim Col·loqui (1997).

A part dels actes acadèmics hi va haver lleure per activitats lúdiques, com una recepció a l’Ajuntament de Frankfurt, un concert del grup Xaloc, una travessia fluvial fins a la Lorelei i excursions a Heidelberg i a Königstein.

Les actes del Col·loqui en tres volums (1996), han estat editades a càrrec dels organitzadors de l’aplec, Axel Schönberger i Tilbert D. Stegmann.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

El IX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes va celebrar-se durant els dies 9 a 14 de setembre de 1991 a la Universitat d’Alacant; s’hi aplegaren més de sis-cents catalanòfils d’arreu del món. Per primera vegada, des de la creació de l’AILLC, el País Valencià ha tingut el privilegi d’acollir aquestes jornades científiques, i cal dir que la representació valenciana ha estat no solament nombrosa sinó també valuosa, gràcies a conferències d’una gran altura científica. El programa era dividit en les dues seccions habituals. En la de lingüística era lògic que la qüestió del contacte d’idiomes fos tractada ací a Alacant, indret on conflueixen la part més meridional dels parlars catalans propis amb els murcians i on la influència de l’arabisme va incrementar considerablement el cabal dels conqueridors . També es discutí l’existència d’un romanç prejaumí. En la secció de literatura, les lletres del segle XV valencià van constituir l’objectiu principal dels investigadors: el Tirant lo Blanch, que des de fa cinc-anys desafia la curiositat dels crítics, l’obra de Joan Roís de Corella i sobretot el Misteri d’Elx o l’autoria del Curial e Güelfa. Estem segurs que el Col·loqui d’Alacant marcarà una fita en els estudis de català, tant en l’aspecte actual com en l’històric. Com a innovació, assenyalem que els participants pogueren disposar anticipadament d’un text provisional de les comunicacions. L’activitat científica intensa s’ha vist afavorida per l’intel·ligent recolzament per les autoritats institucionals i per les autoritats acadèmiques de les universitats de València, Castelló i Alacant. L’acte de cloenda es desenrotllà en la ciutat d’Elx, on l’ajuntament i en particular el seu alcalde van actuar com a amfitrions ben acollidors. Tothom es complagué de dir que l’organització, dirigida pel professor Rafael Alemany, havia estat modèlica.

Les actes, que consten de tres gruixuts volums, d’aquest novè Col·loqui van ésser publicades el 1993 a cura de Rafael Alemany, Antoni Ferrando i Lluís Meseguer, professors respectivament de les universitats valencianes d’Alacant, València i Jaume I de Castelló. La publicació va comptar amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya.

A l’Assemblea ordinària, la Junta de Govern de l’AILLC restà constituïda de la manera següent: Giuseppe Tavani (president), Jordi Carbonell (vicepresident), Josep Massot i Muntaner (secretari), Axel Schönberger (vicesecretari), Araceli Dalmau (tresorera), Jenny Brumme, Antoni Ferrando, Joaquim Rafel i Josep Roca-Pons (vocals).

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)