Administració

tbalague

RECORD DE GIUSEPPE TAVANI (Roma, 21 de març de 1924 – 22 de març de 2019)

Giuseppe Tavani va ser filòleg romànic, especialista –entre altres àmbits– de literatura gallega i portuguesa, catalana, provençal i francesa. Erudit i traductor, va ser un dels pares fundadors de la Filologia romànica a Itàlia, una personalitat acadèmica de gran relleu a nivell internacional i un Mestre. Va ser doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona, Lisboa i Santiago de Compostel·la i professor emèrit per la Università di Roma “La Sapienza” on va ensenyar durant molts anys. Des del 1973 va ser vocal (fins al 1979), vicepresident (fins al 1988) i president (fins al 1994) de l’AILLC – Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. L’any 1978 va ser soci fundador de l’AISC – Associazione Italiana di Studi Catalani, de la qual va ser vicepresident fins al 1989. Des del 1992 va ser membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Va rebre el Premi Internacional Catalònia (1986) de l’Institut d’Estudis Catalans, el Premi Joan-Baptista Cendrós (1995) d’Òmnium Cultural, la Creu de Sant Jordi (1997) de la Generalitat de Catalunya i el Premi Internacional Ramon Llull (2004). Des de la seva fundació (2001) va formar part del Comitè Científic Internacional de la Rivista Italiana di Studi Catalani, en el número inaugural de la qual va participar amb la contribució Sei, quattro o cinque? sobre la cobla plurilingüe de Cerverí de Girona (Rivista Italiana di Studi Catalani, 1, 2001, pp. 13-26). La seva producció científica és sorprenent, per la seva abundància, varietat, profunditat i rigor filològic i sempre representarà un punt de referència imprescindible per a les noves generacions d’estudiosos i d’investigadors.

Giuseppe Tavani va ser un erudit i un intel·lectual compromès amb la investigació però també amb la militància. Es va dedicar a l’estudi de l’Edat Mitjana però no exclusivament: era molt amic de diferents autors contemporanis i la coexistència en ell d’interessos tant medievals com contemporanis es basava també en el coneixement directe d’aquests escriptors. L’any 1968 va publicar l’antologia Poesia catalana di protesta (Bari, Laterza), amb textos originals i traducció italiana. Aquesta antologia permet d’entendre la dedicació de Tavani a la cultura catalana, en el sentit més ampli de la paraula, també des de la perspectiva del compromís: en aquell temps hi havia una dictadura a Espanya i per això l’antologia de Tavani va ser important, perquè no hagués estat possible publicar-la a l’estat espanyol, on mai hagués pogut aparèixer un text com aquell en aquells anys. A més, com el mateix Tavani recordava, ell coneixia personalment tots els poetes que apareixien a l’antologia i hi tenia molt bones relacions.

Tavani sempre va jugar un paper clau pel que fa al desenvolupament dels estudis catalans a Itàlia i no tan sols a Itàlia: la seva va ser una figura fonamental en aquest sentit, alhora amb una gran projecció internacional. Quan va ser president de l’AILLC, va organitzar el VI Col·loqui de l’Associació a Roma, l’any 1982 (28 de setembre – 2 d’octubre), del qual va ser també president del Comitè organitzador i va curar les actes juntament amb Jordi Pinell, un monjo de Montserrat que llavors ensenyava al Pontificio Ateneo Sant’Anselmo, a l’Aventino. Així doncs, el seu paper pel que fa a la promoció i difusió dels estudis catalans va ser reconegut a nivell internacional. A més, durant la seva presència a la Junta de Govern de l’AILLC (1973-1994), va col·laborar eficaçment en un projecte de promoció i difusió de la catalanística a nivell internacional: quan es va publicar el volum V dels Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, sobre El català a Europa i Amèrica (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1982), Tavani va il·lustrar la presència del català a Itàlia, a partir de les activitats de l’AISC – Associazione Italiana di Studi Catalani. Més endavant va participar en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que es va celebrar a Barcelona el maig de 1986 (les Actes del qual es van publicar en el volum Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Llibre blanc sobre la unitat de la llengua catalana, Barcelona, Barcino, 1989). En aquella ocasió, va presentar una densa contribució sobre la Història de la llengua (pp. 9-85), que després va ampliar i publicar com a volum (Breu història de la llengua catalana, Barcelona, Edicions 62, 1994). La seva participació va ser una mostra més del seu interès i del seu compromís amb la cultura catalana: el II Congrés, de fet, concretava la voluntat de connectar amb el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, tot un esdeveniment històric per als estudis catalans, que es va celebrar a la mateixa Barcelona el mes d’octubre de 1906. Finalment, als darrers temps del seu mandat com a president de l’AILLC, va demanar al pare Josep Massot i Muntaner que redactés un resum dels estudis literaris catalans per a la revista Quaderni Ibero-Americani (77, 1995), que oferia un Omaggio alla Catalogna, per a fer conèixer a Itàlia la literatura i els autors catalans més recents.

La convicció i l’energia que van caracteritzar la seva activitat no eren tan sols expressió de la seva feina d’estudiós, sinó també de l’home compromès amb la vida cultural i social del seu temps i de la societat en què vivia i la realitat catalana segurament representava per a ell un àmbit d’elecció, tant científic com civil.

És així que volem recordar la figura de Giuseppe Tavani: del filòleg, de l’investigador, de l’intel·lectual però també de l’home, d’una persona que tenia una gran capacitat d’empatitzar amb els altres, amb els col·legues i amb els joves que començaven la seva trajectòria. I sempre ho va fer des d’una dimensió de compromís, tant professional com a humà. Tot un Mestre, al qual sempre li estarem agraïts pel que generosament ens va transmetre amb el seu magisteri i amb la seva profunda amabilitat.

 

Veronica Orazi

Università degli Studi di Torino

XIX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Vic (2021)

NOVES DATES: del 29 de juny al 2 de juliol de 2022

NOU PERÍODE D’ACCEPTACIÓ DE PROPOSTES: del 15 de setembre de 2021 al 15 d’octubre de 2021 

El XIX Col·loqui de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes tindrà lloc a Vic del 6 al 9 de juliol de 2021

Per acord de la Junta de Govern de l’AILLC, reunida a Barcelona el 15 de febrer de 2019, s’estableixen com a temes del XIX Col·loqui els següents:
1. Estudi, traducció i recepció de la literatura i cultura catalanes: edicions, històries, revisions crítiques
2. Literatura catalana contemporània, del XIX al XXI: tradició i innovació
3. La llengua catalana als segles XX i XXI: descripció, prescripció i usos
4. Didàctica de la llengua i de la literatura catalanes: enfocaments integrats de llengua, literatura i cultura

Primera circular

Segona circular

Més informació a la pàgina web del Col·loqui: https://mon.uvic.cat/aillc-2021/

 

 

XIV Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Budapest (2006)

Amb la col·laboració de la Universitat Eötvös Loránd de Budapest

Budapest (Hongria)
4 a 9 de setembre de 2006

Primera circular

L’ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES (AILLC) té com a finalitat aplegar les persones de tot arreu interessades per la filologia catalana i fomentar els estudis de llengua i literatura catalanes. L’Associació organitza un Col·loqui cada tres anys per a debatre temes científics de l’especialitat; els Col·loquis han tingut lloc a Estrasburg (1968), Amsterdam (1970), Cambridge (1973), Basilea (1976), Andorra-Barcelona (1979), Roma (1982), Salou-Tarragona (1985), Tolosa de Llenguadoc (1988), Alacant-Elx (1991), Frankfurt am Main (1994), Palma de Mallorca (1997), París (2000) i Girona (2003). L’Assemblea General de l’AILLC celebrada a Girona l’any 2003 va aprovar per unanimitat la candidatura de Budapest com a seu del XIVè Col·loqui.

Seu i dates del Col·loqui
El XIVè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes tindrà lloc a Budapest, a la Universitat Eötvös Loránd, durant la setmana del 4 al 9 de setembre de l’any 2006.

Temes del Col·loqui
Per acord de la Junta de Govern de l’AILLC, reunida a Barcelona el 3 de setembre de 2004, es fixen els temes següents:

1. Contactes internacionals de la literatura catalana a partir del modernisme
(Enfocament previst: traducció, traductologia, paral·lelismes, influències i recepció crítica)
2. Contactes lingüístics del català amb altres llengües
(Enfocament previst: manlleus, lingüística comparada i tipologia lingüística)
3. Fraseologia
(Enfocament previst: fraseologia comparada, fraseologia i traducció, fraseodidàctica, fraseografia)

Treball científic

El treball científic comprendrà els aspectes següents:

1. Conferències plenàries: hi haurà una conferència inaugural i una de clausura.
2. Ponències: la Junta de Govern de l’AILLC ha invitat vuit especialistes a presentar ponències de 45 minuts sobre un dels temes del Col·loqui.
3. Taula rodona: “Les traduccions del català a les llengües de l’Europa Centroriental”.
4. Comunicacions: tots els membres de l’AILLC poden presentar comunicacions de 20 minuts de durada sobre els temes proposats. Els qui encara no en siguin membres poden fer-se’n adreçant una sol·licitud d’ingrés a l’AILLC avalada amb la firma de dos membres (AILLC, Carrer del Carme 47, E-08001, Barcelona; aillc@iecat.net).

Els qui decideixin presentar una comunicació hauran de trametre un resum (d’una llargada mínima d’una pàgina i màxima de dues) al Comitè Organitzador abans del 30 de desembre de 2005. En aquest resum s’especificarà l’interès del tema escollit, com també l’objectiu, la metodologia i, si escau, les conclusions de la comunicació. El Comitè decidirà sobre l’admissió de les comunicacions i ho comunicarà als autors durant el febrer i el març de 2006.

Proposta de programa

Dilluns 4:

Arribada i allotjament

Dimarts 5:

Matí: recepció, conferència inaugural
Tarda: ponències, comunicacions
Vespre: activitats complementàries

Dimecres 6:

Matí: ponències, comunicacions
Tarda: comunicacions, taula rodona
Vespre: activitats complementàries

Dijous 7:

Excursió

Divendres 8:

Matí: ponències, comunicacions
Tarda: comunicacions, assemblea de l’AILLC

Dissabte 9:

Matí: ponències, comunicacions, conferència de clausura

Circulars

La segona circular del Col·loqui es trametrà el gener de 2006.

Correspondència

Per a informació general i per a qualsevol qüestió referent a l’organització del Col·loqui adreceu-vos a:

Departament d’Espanyol, AILLC
Universitat Eötvös Loránd
Budapest 1088, Múzeum krt. 4/C
Hongria
Fax (00 36 1) 411 65 60
E-mail: AILLCBudapest@freemail.hu

Membres de la Junta de Govern

President: Albert G. Hauf Valls
Vicepresident: Philip Rasico
Secretària: Lídia Pons Griera
Vicesecretària: Ildikó Szijj
Tresorer: Joaquim Rafel Fontanals
Vocals: Joan Armangué Herrero, Joan Mas Vives, Josep Nadal Farreras, Beatrice Schmid

Comitè organitzador

Presidenta d’honor: Katalin Kulin
President: Kálmán Faluba
Vicepresident: Balázs Déri
Secretària: Ildikó Szijj
Tresorera: Erika Mezősi
Vocals: Dóra Faix, Károly Morvay, Eloi Castelló, Jordi Giné

XII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a París (2000)

L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes va celebrar el seu onzè Col·loqui un altre cop als Països Catalans, en aquesta ocasió a les illes Balears, a Palma de Mallorca, entre el 8 i el 12 de setembre de 1997. Amb la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears, un excel·lent comitè organitzador, presidit per Joan Miralles, i amb Joan Mas i Vives com a secretari, va preparar un Col·loqui centrat en l’estudi de tres temes: 1) Llull i el lul·lisme, 2)Literatura popular: rondallística i cançó popular, i 3) Història de la llengua: oralitat versus escriptura. S’hi van inscriure 275 persones, procedents –a més dels diferents Països Catalans- d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Canadà, Espanya, els Estats Units d’Amèrica, França, la Gran Bretanya, Holanda, Hongria, Itàlia, Polònia i Rússia, i entre ponències i comunicacions van llegir-s’hi 66 treballs, a més de la realització de dues taules rodones.

El Col·loqui va inaugurar-se amb un acte solemne celebrat al Teatre Principal de la ciutat, presidit pel Magnífic Rector de la UIB i amb la participació de les autoritats. Tot seguit, el professor J.N. Hillgarth va pronunciar la conferència inaugural, en la qual va descriure “Els començaments del lul·lisme a Mallorca”. A continuació, els assistents van traslladar-se al campus de la UIB, on van tenir lloc la resta de les sessions científiques, desenvolupades en dues i –normalment- tres sessions simultànies.

El bloc lul·lià va comptar, a més, amb les ponències de Lola Badia, que analitza els conceptes de “Ciència i literatura a l’obra vulgar de Ramon Llull”, i d’Anthony Bonner, “Ramon Llull: autor, autoritat i il·luminat”, on exposa la seva estratègia per presentar-se no només com a autor, sinó com a autoritat alternativa. I les comunicacions següents: J.E. Rubio remarca “Una incursió lul·liana en l’Ars memoriae clàssica al Llibre de contemplació en Déu”; P. Rosselló Bover estudia “L’aportació de Rafel Ginard i Bauçà al lul·lisme”; E. Pistolesi, “Els rerafons de l’affatus lul·lià”, sobre la seva teoria del llenguatge; M. Garcia i M. Pitarch analitzen el gènere de la literatura de consciència a “De R. L. a Joan Fuster a través de la literatura confessional i de l’examen de consciència”; M. Piera s’ocupa de “Llull i el concepte de croada evangelitzadora al Tirant lo Blanc de Martorell”; H. Hina estudia “La construcció d’una tradició cultural: Ramon Llull i la Renaixença”; R. Alemany i J. L. Martos determinen la presència de “Llull en el Tirant lo Blanc: entre la reescriptura i la subversió”; V. Martines tracta “Del Girart de Roselló a la Questa del Sant Graal tot passant per R.L.: el cavaller amatent de Déu i el camí cap a la novel·la”; M. A. Abràmova, de “Lo desconhort de R. L. en el context de la literatura hagiogràfica i autobiogràfica medieval”; i B. Déri parla de “El lul·lisme i Llull a Hongria”.

Les ponències corresponents a la secció dedicada a la literatura popular van anar a càrrec e J.M. Pujol, que estudia el tipus Aarne-Thompson 122A (el llop que cerca esmorzar) a l’àrea lingüística catalana i els seus antecedents en la faulística medieval; J. A. Grimalt, que tracta de “El tema de l’amansiment de l’harpia a l’Aplec de mossèn Alcover”; i J. Massot i Muntaner, sobre “Marià Aguiló i la poesia popular”. Les comunicacions adscrites a aquesta àrea van ser les següents: B. Sansano estudia i edita el “Romans nou y curiós sobre un pleyt de un pollastre (1776) un col·loqui il·licità…”; J. Guiscafrè s’ocupa de “L’argument: entre l’oralitat i l’escriptura”; J. M. Ribera Llopis, de la “Configuració del concepte d’illa en la rondallística i en el cançoner popular”; M. P. Janer, de “L’ordre i la prohibició als contes meravellosos”; E. Ayensa tracta “Sobre l’origen grec de La dama d’Aragó”; J. A. Ysern i Lagarda estudia “Els elements meravellosos en el Recull d’exemples”; M. Aparicio ressegueix “Les petges de la literatura popular a la poesia de Vicent Andrés Estellés”; J. Armangué tracta de la relació entre “Josep Carner, la revista Catalunya i els estudis sobre el folklore”; P. Vila i E. Prat presenten “Una versió desconeguda del Ball d’En Serrallonga”; M. Paredes i Baulida exposa la relació d’”Antoni Febrer i Cardona i la poesia popular”; V. J. Pérez s’ocupa de dos personatges del folklore de Crevillent: “Juano el Poderós i Jaume el de la Serra: tradició oral contra lletra impresa…”; F. Huerta Viñas, de les infiltracions de “La cançó popular en el teatre nadalenc medieval”; G. Lluch i V. Salvador, dels “Factors sociocognitius en la figura de la Ventafocs…”; A. Serrà i Campins fa una proposta de classificació de “El cant alternat”; C. Oriol historia “El projecte de la  catalogació de la rondallística catalana en els anys 50”; G. Denissenko analitza “Una prova difícil de resoldre, tema comú en les rondalles catalanes i russes protagonitzades per dones”; H. Moret tracta dels “Aspectes conflictius en la classificació tipològica del Cançoner Popular”; L. Rius i C. Riba presenten una “Aproximació a les onomatopeies catalanes a partir de les rondalles mallorquines en la versió e Mn. Antoni M. Alcover”; P. Arnau s’ocupa de la “Presència i funció de la rondallística a Cròniques de la molt anomenada Ciutat de Montcarrà (1972) de M. A. Oliver”; C. Valriu estudia “La imatge de l’infern a la tradició literària catalana”; M. Sbert, “La performance en poesia de tradició oral”; i F. Munar, “La Passió de Jesucrist i el Cançoner Popular”.

Quant a la secció d’història de la llengua, van presentar-s’hi les ponències de M. Wheeler, “Fonètica històrica i teoria fonològica”, on considera diversos aspectes de l’evolució fònica del català en relació amb alguns avenços recents de la teoria lingüística; J. Miralles, “Per a una tipologia del català col·loquial a l’edat mitjana”, on analitza una sèrie de mostres de la llengua col·loquial en documents judicials corresponents als segles XIII-XV; S. Philipp-Sattel, “Les tradicions textuals en el pas del català a l’escriptura”, que estudia el context sociocultural en què sorgeixen noves tradicions textuals catalanes enfront dels models llatins; i A. Rossich i A. Rafanell, “Oralitat, escriptura, ortologia”, que examina l’existència d’uns models d’elocució característics del català culte des dels orígens fins avui. Les comunicacions d’aquesta àrea van ser: J. Corbera, “La interferència castellana en el mallorquí popular del XIX segons la llengua de les rondalles”; M. J. Marín i M. J. Cuenca, “La gramaticalització en els connectors: de l’oral a l’escrit”; J. R. Ramos, “Les construccions existencials en català antic”; A. Vañó, “La morfologia verbal com a una de les causes de la vacil·lació en l’ús dels verbs ésser i estar en el català medieval”; P.D. Rasico, “Dues fonts cabdals per a l’estudi del català medieval popular: els Documents en català de J. Miret i Sans (1908) i de P. Pujol (1913)”; J. D. Garrido, “Aproximació a la toponímia italiana recollida a les cròniques catalanes medievals”; M. Pérez i Saldanya, “Morfosintaxi històrica i tipologia textual: a propòsit de l’evolució funcional de les formes en –ra; B. Montoya, “La reconstrucció de la llengua oral a partir de la literatura popular escrita dels segles XVIII al XX”; F. Pieras, “Amor bilingüe: estudi comparatiu del lèxic sentimental a Curial e Güelfa i algunes obres literàries castellanes del segle XV”; D. Rogers, “La llengua oral al Regiment de la Cosa Pública de Francesc Eiximenis”; L. Meseguer, “La cançó. Oralitat i literatura: aspectes de la cançó popular antiga i moderna”; M. A. Diéguez, “La posició dels adjectius qualificatius al Llibre de Cort de València (1279-1321)”; M. P. Perea, “De la llengua oral a la llengua escrita: dos processos algueresos del segle XVI”; E. Casanova, “El valencià oral del segle XVIII i el factor hivernacle del castellà”; A. Saragossà, “La naturalesa teòrica del concepte adjectius possessius i el retrocés en la llengua parlada de llur i de les formes àtones”; R. Fresquet, “La llengua col·loquial del segle XVII a la Ribera del Xúquer”; J. Borja, “El Cullerot: l’interès d’un setmanari satíric a l’Alacant de finals del segle XIX”; I. Contri i C. Cortés, “La presència de la llengua oral en la narrativa de Mercè Rodoreda”; J. M. Perujo, “Les veus de Troia: oralitat en l’obra de Jaume Conesa”; P. Limorti, “El pas de l’oralitat en la literatura popular segons el testimoni del setmanari alacantí El Cullerot (1884)”; M. R. Fort, “Llengua escrita i llengua parlada en unes actes municipals fragatines de principis del segle XVI”; C. Martínez, “L’oblit d’un codi escrit”, a partir de textos de 1799 a 1879; i R. Beltran, “Parla femenina i registre popular a la literatura culta: el conjur d’Eliseu al Tirant lo Blanc”.

Es van fer també dues taules rodones amb la participació de representants del diferents territoris de llengua catalana, una sobre “La llengua catalana avui” (moderada per J. Melià, i amb M. Badia, G. Bibiloni, A. Bosch, I. Marí, V. Pitarch, R. Sistach i P. Tirach) i, l’altra, sobre “La literatura catalana avui” (moderada per P. Rosselló Bover, i amb A. Vicens, M. L. Julià, M. Garcia Grau i C. Arenas). Hi va haver també un informe d’ A. Bover i Font “Sobre l’estat actual de l’ensenyament del català al món”, i la celebració de l’Assemblea de la societat, que entre altres coses va aprovar un document més sobre la unitat de la llengua, a proposta dels participants en la taula rodona sobre la llengua. El Col·loqui, d’un nivell científic envejable –com la propera publicació de les actes permetrà de comprovar amb al distància i la comoditat degudes- va comptar també amb un bon programa d’activitats culturals complementàries, com ara una excursió per la ruta de les rondalles, dirigida per C. Valriu, i una excursió a Sóller i Vallmossa, una visita a la ciutat, una recepció al castell de Bellver, un recital de poesia, representacions teatrals i concerts d’orgue, i els actes es van cloure amb el tradicional sopar de germanor, en aquesta ocasió a Molí des Comte. L’AILLC va acordar tornar-se a reunir l’any 2000, a París.

(Extret de l’article d’August Bover i Font i Philip D. Rasico publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)