Administració

V Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Andorra (1979)

El Col·loqui d’Andorra (octubre del 1979) constà d’una temàtica doble tant en el vessant lingüístic com en el literari. El primer gira entorn de la sociolingüística i dels parlars del Pirineu: hom hi tractà, entre altres qüestions, els aspectes de les llengües en contacte, exemplificats de manera particular amb l’Aragó de l’època medieval i de la moderna. El segon abastà temes sobre la literatura popular i sobre les relacions entre les lletres i la societat fins al segle XVIII; el límit cronològic era degut al fet que en el precedent Col·loqui havien estat estudiats literàriament els segles XIX i XX. Voldria remarcar la vàlua de la majoria de les aportacions i hom em permetrà d’assenyalar la importància que per al coneixement del segle XV català i sobretot per a la seva espiritualitat, ha tingut aquesta reunió andorrana.

El dissabte 6 d’octubre de 1979, coincidint amb la clausura a Barcelona, hom pogué assistir a una exposició bibliogràfica a la Biblioteca de Catalunya, deguda a la iniciativa d’Amadeu J. Soberanas, amb la qual cosa s’il·lustraven els aspectes tractats; les peces foren presentades sota una perspectiva cronològica i temàtica. Les actes han recollit el catàleg de l’exposició.

Precisament aquestes actes, també aparegudes entre les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (1980), foren curades per Jordi Bruguera i Josep Massot, a la diligència dels quals hom deu haver-ne disposat en un temps molt breu.

A l’Assemblea Reglamentària d’Andorra foren elegits els nous càrrecs de la Junta de Govern, la qual quedà formada com segueix: Germà Colón (president), Giuseppe Tavani (vicepresident), Josep Massot (secretari), Jordi Pinell (vicesecretari), Nic Stolp (tresorer), Jordi Carbonell, Rolf Eberenz, Joan Veny i Alan Yates (vocals).

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

IV Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Basilea (1976)

A la primavera del 1976 tingué lloc el Col·loqui de Basilea. Per primera vegada totes les conferències foren pronunciades en català: els organitzadors mai no van imposar el monolingüisme, i foren els ponents, tant catalans com estrangers, els qui donaren un exemple de superació. La temàtica hi fou, per la llengua, l’estudi del lèxic català des de diverses perspectives; la secció de literatura va escometre la investigació de les lletres al segle XIX, tot prenent aquesta centúria en un sentit cronològic ampli: tingué en compte tant les premisses ideològiques arrelades al segle XVIII, com les prolongacions i repercussions de la primeria del segle XX. Coincidint amb la celebració del Col·loqui, la Universitat de Basilea rebé de l’INLE l’obsequi d’un bon miler de llibres catalans, els quals han vingut a enriquir els fons de la biblioteca universitària i del Seminari romànic. A causa d’aquesta generosa iniciativa, fou inaugurada una Exposició del Llibre Català, abundosament visitada pels congressistes i pel públic culte de la ciutat renana.

El renovellament de la Junta de Govern tingué lloc a l’Assemblea general reunida el dia 26 de març de 1976. L’esmentada Junta resultà constituïda de la forma següent: Germà Colón Domènech (president), Arthur Terry (vicepresident), Josep Massot i Muntaner (secretari), Jordi Bruguera (vicesecretari), Felip M. Lorda i Alaiz (tresorer), Jordi Carbonell i de Ballester, Gret Schib, Giuseppe Tavani i Joan Veny i Clar (vocals). Josep M. de Casacuberta fou nomenat Membre d’Honor, i Ramon Aramon i Serra, Conseller.

Les actes d’aquest IV Col·loqui foren editades a cura de Germà Colón, el 197, dins les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Són dedicades al senyor Josep M. de Casacuberta en ocasió del seu vuitantè aniversari.

Per tal que els Col·loquis poguessin aplegar-se finalment en terres de llengua catalana, l’Assemblea general va decidir que el cinquè de la sèrie tingués com a seu Andorra, i això aprofitant l’amable oferiment que l’AILLC havia rebut de les autoritats de Valls. Per obviar l’inconvenient de la manca d’una universitat, el patronatge científic l’assumirien conjuntament l’Institut d’Estudis Catalans i les dues universitats de Barcelona. La intenció última dels assembleistes del 1976 era que, si les circumstàncies ho permetien, la sessió de clausura se celebrés al cap i casal de Catalunya. Per sort, així es realitzà i pogué complir-se una vella il·lusió.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)