Administració

II Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Amsterdam (1970)

A Amsterdam (1970) hom eixamplà la temàtica: s’hi tractaren problemes de llengua i literatura. Tretze comunicacions hi van ésser presentades, però a les actes solament n’aparegueren dotze: vuit s’ocupen de lingüística des d’angles bastant diferents, com són ara els models matemàtics, la morfosintaxi, la fonologia, la geografia lingüística i el purisme. Per contra, les ponències literàries, molt centrades en aspectes abocats a l’actualitat, hi tenen una unitat més marcada. Les llengües en les quals els organitzadors demanaren que es presentessin les comunicacions per tal d’assolir una major eficàcia foren el castellà i el francès; el català hi estigué minoritàriament representat. L’edició de les actes, preparada per Felip M. Lorda i J. Roudil per a una casa editorial holandesa, no arribà a bon port, perquè aquesta no va complir el compromís contret. Les actes sofriren un retard gran i normes gràcies a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat van poder veure la llum el 1976. la publicació es féu tota en català, mercès a l’abnegació d’uns eficaços traductors.
El llibre d’aquestes actes duu a la portada una fotografia presa durant la sessió de clausura. Al primer terme hi apareix Josep Carner, que honorà l’acte amb la seva presència. Pocs mesos després el poeta ens deixava per sempre.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

I Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Estrasburg (1968)

En realitat, aquest col·loqui fou un dels «colloques» —l’onzè— organitzats pel «Centre de Philologie romane» de la Universitat de la metròpoli alsaciana. Així, no sorprendrà que s’hagués  de desenvolupar completament en francès i també que les actes hagin estat publicades en aqueixa llengua (a cura d’Antoni M. Badia i Margarit i Georges Straka, París, Klincksieck, 1973). Un petit estratagema, que vàrem preparar Badia i jo, permeté que la conferència dedicada a la morfosintaxi fos pronunciada en català. També les discussions es descabdellaren en aquell idioma; només quan l’apassionament o l’entusiasme pujaven de to hom transgredia momentàniament el reglament. Les actes van recollir, ultra les exposicions, aquestes discussions, particularitat que no s’ha continuat, a causa de les dificultats que una comesa així comporta. Tanmateix els intercanvis d’opinions d’Estrasburg, si no sempre van assolir un nivell intel·lectual exquisit, resulten útils i no tots han perdut actualitat. Desitjaria afegir que fora de Catalunya aquest volum ha jugat un paper important entre els romanistes. Ha estat un toc d’atenció envers unes activitats poc conegudes. Mai no agrairem prou a Georges Straka l’ajuda que ens prestà en aquells temps.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)