Administració

IV Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Basilea (1976)

A la primavera del 1976 tingué lloc el Col·loqui de Basilea. Per primera vegada totes les conferències foren pronunciades en català: els organitzadors mai no van imposar el monolingüisme, i foren els ponents, tant catalans com estrangers, els qui donaren un exemple de superació. La temàtica hi fou, per la llengua, l’estudi del lèxic català des de diverses perspectives; la secció de literatura va escometre la investigació de les lletres al segle XIX, tot prenent aquesta centúria en un sentit cronològic ampli: tingué en compte tant les premisses ideològiques arrelades al segle XVIII, com les prolongacions i repercussions de la primeria del segle XX. Coincidint amb la celebració del Col·loqui, la Universitat de Basilea rebé de l’INLE l’obsequi d’un bon miler de llibres catalans, els quals han vingut a enriquir els fons de la biblioteca universitària i del Seminari romànic. A causa d’aquesta generosa iniciativa, fou inaugurada una Exposició del Llibre Català, abundosament visitada pels congressistes i pel públic culte de la ciutat renana.

El renovellament de la Junta de Govern tingué lloc a l’Assemblea general reunida el dia 26 de març de 1976. L’esmentada Junta resultà constituïda de la forma següent: Germà Colón Domènech (president), Arthur Terry (vicepresident), Josep Massot i Muntaner (secretari), Jordi Bruguera (vicesecretari), Felip M. Lorda i Alaiz (tresorer), Jordi Carbonell i de Ballester, Gret Schib, Giuseppe Tavani i Joan Veny i Clar (vocals). Josep M. de Casacuberta fou nomenat Membre d’Honor, i Ramon Aramon i Serra, Conseller.

Les actes d’aquest IV Col·loqui foren editades a cura de Germà Colón, el 197, dins les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Són dedicades al senyor Josep M. de Casacuberta en ocasió del seu vuitantè aniversari.

Per tal que els Col·loquis poguessin aplegar-se finalment en terres de llengua catalana, l’Assemblea general va decidir que el cinquè de la sèrie tingués com a seu Andorra, i això aprofitant l’amable oferiment que l’AILLC havia rebut de les autoritats de Valls. Per obviar l’inconvenient de la manca d’una universitat, el patronatge científic l’assumirien conjuntament l’Institut d’Estudis Catalans i les dues universitats de Barcelona. La intenció última dels assembleistes del 1976 era que, si les circumstàncies ho permetien, la sessió de clausura se celebrés al cap i casal de Catalunya. Per sort, així es realitzà i pogué complir-se una vella il·lusió.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)

III Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Cambridge (1973)

El col·loqui de Cambridge (1973), primer de l’AILLC, tingué lloc al Fitzwilliam College. La majoria dels congressistes s’allotjà en aquest centre i això contribuí a fer que l’intercanvi d’impressions entre els participants fos constant. Tothom admirà l’eficàcia de l’organització, en la qual el comitè britànic no estalvià esforços: Geoffrey J. Walker, aleshores administrador del «college», es va guanyar l’admiració general.

Les comunicacions foren presentades en català, amb l’excepció d’una en castellà i una en francès. També ací hi hagué la divisió, esdevinguda tradicional, en llengua i literatura. Pel que fa a la lingüística hom volgué tenir compte dels corrents moderns en aquesta disciplina, que aleshores es trobava en una període de tempteigs, del qual no ha acabat de sortir. Altres comunicacions, com són ara les referents a la mètrica estructural o al verb català, aconseguiren un nivell d’excel·lència. La part literària abastà un període força dilatat i no hi ha una unitat massa visible en la temàtica, per bé que les ponències relatives a la literatura popular i als moviments literaris del segle actual constitueixen aportacions de primer ordre. Una benvinguda innovació de Cambridge fou la possibilitat que els participants presentessin durant el vespre comunicacions «espontànies», en les quals exposició i discussió estigueren lliures de tota rigidesa acadèmica. La fórmula ha estat adoptada de llavors ençà.
Les actes, publicades per Robert B. Tate i Alan Yates, foren editades el 1976 per la Dolphin Book Company, d’Oxford, i cal esmentar la cura que en aquesta comesa posaren tant els filòlegs citats com el senyor Joan Gili, director de la Dolphin. El llibre respon a plenament al prestigi de la hispanística britànica.

(Extret de l’article de Germà Colón Domènech publicat en el llibre L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1998), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999)